Zapatero vence y convence en el primer debate televisado | La Mirada Positiva PSOE Web de Campaña 2008

26/02/08

Balance del primer debate, en el que Rajoy sólo vendió catastrofismo y humo

Zapatero ha ganado de largo a Rajoy con un discurso más sólido y solvente, bien apoyado en datos y argumentos, frente a un Rajoy demagogo e insolvente que sólo sabe apoyarse en el terrorismo y la inmigración.

Rajoy ha vuelto a pintar una España en negro. Un mensaje catastrofista muy alejado de la realidad que viven los españoles.

Rajoy se ha limitado a volver a centrarse en tres únicos temas: modelo de Estado, terrorismo e inmigración Ha pasado de puntillas por la economía, la educación, la sanidad, la dependencia, las pensiones etc. Rajoy no tiene políticas sociales, no tiene proyecto ni propuestas.

Pero además Rajoy se ha limitado a centrar su intervención sobre políticas sociales exclusivamente en la inmigración con un mensaje de fondo xenófobo.

Rajoy ha vuelto a utilizar el terrorismo como arma electoral y además ha salido 'revolcado' en esa parte del debate cuando Zapatero le ha echado en cara su deslealtad.

Rajoy ha repetido el mensaje catastrofista también en política territorial volviendo a hacer planear un discurso de enfrentamiento de unos contra otros.

Y para rematar el desastre, Rajoy ha reconocido que no sabe lo que es un bono bus. El 'amigo de los currantes' ha perdido la poca credibilidad que tenía cuando intenta demostrar que se preocupa por la cesta de la compra y por la vida cotidiana de los trabajadores.

Frente a esta estrategia, Zapatero ha mantenido una línea constructiva. Ha planteado propuestas y se ha centrado en los temas que preocupan a la gente como las políticas sociales, el empleo y la economía. Zapatero ha manejado infinitamente mejor los datos, la gestualidad y los gráficos. De hecho RAjoy se ha equivocado incluso con los gráficos cuando en el último bloque ha sacado por error el gráfico de la construcción por comunidades autónomas en lugar del gráfico del incremento del precio de las viviendas.

Zapatero ha desmentido punto por punto el mensaje catastrofista de Rajoy, tanto en política económica como en política social.

El candidato socialista ha ganado claramente en todos los bloques pero ha goleado al candidato del PP en economía, políticas sociales, politica exterior y seguridad y en retos del futuro.

Zapatero ha tenido en varios momentos a Rajoy contra las cuerdas: al hablar de políticas sociales, al reprocharle su deslealtad en la lucha antiterrorista y al hablar del cambio climático.

En resumen: un candidato sólido, solvente, claro y positivo frente a un candidato insolvente, catastrofista y que pretende defender a los currantes sin saber siquiera lo que es un bono bus.

Por todo ello Zapatero ha salido del debate tranquilo y muy satisfecho.

El error final de Rajoy ha sido acabar el debate como empezó la legislatura, acusando a Zapatero de golpear a las víctimas del terrorismo.

Rajoy ha repetido el mensaje catastrofista también en política territorial volviendo a hacer planear un discurso de enfrentamiento"

Noam Chomsky revisa su posición sobre los atentados del 11 de septiembre [Voltaire]

"Noam Chomsky, quien hasta ahora mantenía una posición crítica hacia las tesis que ponen duda la versión de la administración Bush sobre los atentados del 11 de septiembre de 2001, calificándolas de «tesis conspiracionistas», alberga ahora serias dudas.
Figura emblemática de la lucha antiimperialista, Noam Chomsky acaba efectivamente de expresar su apoyo a las acciones de las «viudas del 11 de septiembre» tendientes a obtener la inmediata desclasificación de una serie de documentos anteriores a los atentados y de partes censuradas de los informes oficiales.
La opinión actual de Noam Chomsky es que la oposición a la versión de la administración Bush es legítima, aunque no se pronuncia por una interpretación diferente de los hechos."

Europa i internacional

Article de Maria Badia: "Kosovo: una independència molt dependent"

"No existia una solució ideal per a Kosovo, per la qual cosa és un repte i responsabilitat l´intentar minimitzar els danys i perills pel propi Kosovo, per Sèrbia i per la regió".

La declaració que s´ha produït de forma unilateral d´independència de Kosovo obre un procés que és vist amb preocupació per part de la comunitat europea i internacional.

Si bé hi ha arguments per la independència que subratllen que Kosovo és un cas únic, sui generis, pel que fa a l´aplicació de la llei internacional, hi ha també una bona part que ho consideren un precedent perillós. La unicitat de Kosovo és deguda a raons històriques i demogràfiques, per la neteja ètnica contra els albanesos, la intervenció internacional que la va seguir, i la sense precedents total administració de la província per part de les Nacions Unides, durant els darrers 8 anys.

És un fet que Kosovo volia esdevenir un estat independent des del moment en què, de forma unilateral i autoritària, els nacionalistes serbis, sota el govern de Milosevic l´any 1998, van primer abolir l´autonomia que gaudia Kosovo, i després varen aplicar literalment la neteja ètnica.

És en aquest context on la comunitat internacional, i particularment els Estats Units, han jugat un paper cabdal en el procés d´independència. Tal i com s´aprecia aquests dies pels carrers de Pristina, on quasi bé onegen més banderes de les barres i estrelles que del propi país.

No existia una solució ideal per a Kosovo, per la qual cosa és un repte i responsabilitat l´intentar minimitzar els danys i perills pel propi Kosovo, per Sèrbia i per la regió. No crec que sigui oportú seguir amb el debat sobre la integritat territorial versus el dret a l´auto-determinació, mirar els errors del passat o canviar els esdeveniments en l´últim moment: s´ha de treballar per mantenir la fràgil estabilitat a la regió. I en això la Unió Europea té la més gran responsabilitat.

La Unió farà bé d´espavilar-se per ser l´actor principal en el futur status de Kosovo. No s´hauria de deixar a Washington o a Moscú que marquessin el pas dels esdeveniments. Serà una força civil de la Unió Europea i les tropes de la KFOR les que vetllaran per mantenir aquesta estabilitat i evitar que Kosovo sigui un estat fallit.

Cal a partir d´ara estar ben atents, doncs les conseqüències de la independència de Kosovo no acaben avui, sinó que tot just comencen. De fet, acceptant la legítima via de la voluntat majoritària dels kosovars, caldrà veure la reacció de la minoria sèrbia i la possibilitat que demanin també la independència dels seu territori i una possible petició d´unificació amb Sèrbia.

Com deia, la independència de Kosovo s´inicia amb una dependència molt gran de la Unió, que enviarà una missió civil de 2.000 funcionaris, i que ha aprovat un pressupost de 205 milions d'euros pel primer any i mig, a revisar cada 6 mesos. L´Eulex Kosovo serà l´operació civil més important de les que la Unió ha portat a terme dins de la seva política de seguretat i defensa. I tot i que hi ha dubtes sobre la base legal, el procediment jurídic per a la posada en marxa de la missió, no va ser rebutjat per cap Estat Membre, gràcies a l´abstenció de Xipre.

Maria Badia

Diputada al Parlament Europeu i Secretària de Política Europea i Internacional del PSC

Mensaje del Comandante en Jefe

19/02/2008

Queridos compatriotas:

Les prometí el pasado viernes 15 de febrero que en la próxima reflexión abordaría un tema de interés para muchos compatriotas. La misma adquiere esta vez forma de mensaje.

Ha llegado el momento de postular y elegir al Consejo de Estado, su Presidente, Vicepresidentes y Secretario.

Desempeñé el honroso cargo de Presidente a lo largo de muchos años. El 15 de febrero de 1976 se aprobó la Constitución Socialista por voto libre, directo y secreto de más del 95% de los ciudadanos con derecho a votar. La primera Asamblea Nacional se constituyó el 2 de diciembre de ese año y eligió el Consejo de Estado y su Presidencia. Antes había ejercido el cargo de Primer Ministro durante casi 18 años. Siempre dispuse de las prerrogativas necesarias para llevar adelante la obra revolucionaria con el apoyo de la inmensa mayoría del pueblo.

Conociendo mi estado crítico de salud, muchos en el exterior pensaban que la renuncia provisional al cargo de Presidente del Consejo de Estado el 31 de julio de 2006, que dejé en manos del Primer Vicepresidente, Raúl Castro Ruz, era definitiva. El propio Raúl, quien adicionalmente ocupa el cargo de Ministro de las F.A.R. por méritos personales, y los demás compañeros de la dirección del Partido y el Estado, fueron renuentes a considerarme apartado de mis cargos a pesar de mi estado precario de salud.

Era incómoda mi posición frente a un adversario que hizo todo lo imaginable por deshacerse de mí y en nada me agradaba complacerlo.

Más adelante pude alcanzar de nuevo el dominio total de mi mente, la posibilidad de leer y meditar mucho, obligado por el reposo. Me acompañaban las fuerzas físicas suficientes para escribir largas horas, las que compartía con la rehabilitación y los programas pertinentes de recuperación. Un elemental sentido común me indicaba que esa actividad estaba a mi alcance. Por otro lado me preocupó siempre, al hablar de mi salud, evitar ilusiones que en el caso de un desenlace adverso, traerían noticias traumáticas a nuestro pueblo en medio de la batalla. Prepararlo para mi ausencia, sicológica y políticamente, era mi primera obligación después de tantos años de lucha. Nunca dejé de señalar que se trataba de una recuperación "no exenta de riesgos".

Mi deseo fue siempre cumplir el deber hasta el último aliento. Es lo que puedo ofrecer.

A mis entrañables compatriotas, que me hicieron el inmenso honor de elegirme en días recientes como miembro del Parlamento, en cuyo seno se deben adoptar acuerdos importantes para el destino de nuestra Revolución, les comunico que no aspiraré ni aceptaré- repito- no aspiraré ni aceptaré, el cargo de Presidente del Consejo de Estado y Comandante en Jefe.

En breves cartas dirigidas a Randy Alonso, Director del programa Mesa Redonda de la Televisión Nacional, que a solicitud mía fueron divulgadas, se incluían discretamente elementos de este mensaje que hoy escribo, y ni siquiera el destinatario de las misivas conocía mi propósito. Tenía confianza en Randy porque lo conocí bien cuando era estudiante universitario de Periodismo, y me reunía casi todas las semanas con los representantes principales de los estudiantes universitarios, de lo que ya era conocido como el interior del país, en la biblioteca de la amplia casa de Kohly, donde se albergaban. Hoy todo el país es una inmensa Universidad.

Fidel Castro Ruz

18 de febrero de 2008

5 y 30 p.m.

"

José Luis Rodríguez Zapatero ha escrit el pròleg del llibre sobre el vilafranquí Eusebi Pérez

18/02/2008

El president del govern Espanyol ha prologat el llibre Eusebi Pérez Martín. De la guerra civil a Mauthausen i a Veneçuela, un encàrrec de l’Ajuntament a l’historiador Ramon Arnabat i a la historiadora i presidenta d’Amical Mauthausen, Rosa Tora.

El vilafranquí Eusebi Pérez Martín va ser deportat i va sobreviure al Camp d’extermini de Mauthausen (1940-1945). Posteriorment es va exiliar a Caracas (Veneçuela), on va viure fins a la seva mort el mes d’agost de l’any passat. El llibre recull el testimoni dels períodes de la guerra civil espanyola, dels campaments de concentració francesos, dels campaments d’extermini nazis i de l’exili a Amèrica.

En el pròleg, José Luis Rodríguez Zapatero recorda que va conèixer Eusebi Pérez a Mauthausen, participant en els actes de commemoració del 60è aniversari dels camps nazis, i com es van fondre en una abraçada emocionant. El president de l’executiu espanyol ho va viure com a una reparació històrica, té un record per a la resta de deportats supervivents que participaven a l’acte i reconeix el deute de la societat amb tots els que van defensar la legalitat democràtica contra l’alçament autoritari del 1936. Rodríguez Zapatero mostra la seva admiració i respecte per als republicans que van patir l’internament a Mauthausen per defensar la llibertat i la dignitat humana. Per acabar, expressa el desig que aquests episodis de brutalitat i sofriment mai més no es repeteixin i que visquem en convivència, en pau, tolerància, treball i prosperitat.

El llibre Eusebi Pérez Martín. De la guerra civil a Mauthausen i a Veneçuela forma part del projecte 'Testimonis contra l’oblit', presentat per l’Ajuntament de Vilafranca i subvencionat pel programa per al Memorial Democràtic del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya. L’edició del llibre està pràcticament acabada i es preveu que es trobi a les llibreries abans de l’estiu."

Declaración del Gobierno Vasco sobre la independencia de Kosovo

El Gobierno Vasco quiere comparecer este domingo para valorar el proceso de independencia de Kosovo, por lo que supone de lección sobre el modo de resolver de manera pacifica y democrática conflictos de identidad y pertenencia.

Hoy en Europa se da una muestra más de que de manera democrática y dialogada, respetando la voluntad de la ciudadanía, se puede solucionar los problemas.

Y es que en Europa, excepto, Serbia, Rusia y el Estado español la práctica totalidad de los Estados asumen con normalidad la independencia de Kosovo, que por otro lado, no es el primer caso, sino un nuevo ejemplo. En las últimas décadas este debate y modo de solucionar los problemas ha estado sobre la mesa y se ha aplicado con normalidad en diferentes puntos del mundo occidental. Una nueva demostración de que este principio está sirviendo para canalizar, de forma pacífica y democrática, conflictos de identidad y de pertenencia en sociedades modernas y avanzadas desde Québec, a Montenegro, pasando por Irlanda; un debate que está planteado en Bélgica y Escocia, del mismo modo que en Euskadi o Catalunya.
Y es que, como ha repetido el Lehendakari Ibarretxe, el siglo XXI es el siglo de la identidad y de las naciones, es el siglo del respeto a la voluntad de la ciudadanía.

El propio Consejo de Europa planteó a los Estados la resolución de los problemas dando la palabra a la ciudadanía. Kosovo es un nuevo ejemplo de la vigencia del derecho democrático a la libre determinación plasmado en la legislación internacional, y desmiente una vez más a aquellos que sostienen este derecho no existe en ningún país democrático.

Bien al contrario, el respeto a la voluntad de la ciudadanía es la llave para la resolución de problemas políticos enquistados Los conflictos de convivencia entre pueblos diferentes, entre naciones, es preciso solucionarlos desde el respeto mutuo, desde el diálogo y desde la convivencia entre iguales, desde el respeto a la voluntad de la ciudadanía y reconociendo el derecho de los pueblos a decidir su propio futuro.

Concluyo con la reflexión que el Lehendakari Ibarretxe planteó el pasado jueves en su conferencia en la Universidad de Stanford:

En el presente siglo XXI, es preciso resolver este conflicto político de relación entre Euskadi y el Estado español mediante el diálogo, el respeto mutuo y el reconocimiento de la capacidad del Pueblo Vasco para decidir su propio futuro.
El reconocimiento del derecho del Pueblo Vasco a decidir su propio futuro y el compromiso de ejercer este derecho por la vía del pacto y la negociación es la llave de la solución.
(…)
Es, pues, el Derecho de Autodeterminación, el derecho a decidir del Pueblo Vasco, la llave que nos puede abrir definitivamente la solución del conflicto político vasco, con el apoyo de la comunidad internacional.

Donostia-San Sebastián, 17 de febrero de 2008

Gmail - Zaragoza: 'La campanya de Mas no té sentit comú'

Gmail - Zaragoza: 'La campanya de Mas no té sentit comú': "José Zaragoza

El secretari d'Organització del PSC qualifica de 'ridícula' la proposta de Mas de celebrar debats cara a cara creuats entre Zapatero, Rajoy i Duran

El secretari d´Organització del PSC, José Zaragoza, considera “ridícula” la proposta que ha llançat avui Artur Mas de cel•lebrar debats cara a cara entre Josep Antoni Duran Lleida i els candidats José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy.

“De la mà de Mas, i amb propostes com la d´avui, la campanya de CiU ha perdut el sentit comú. Amb Mas al timó, la campanya de Convergència i Unió navega pel mar de la confusió, es radicalitza i s´allunya del seny”.

Zaragoza ha atribuït “als nervis del senyor Mas” el “canvi de rumb inxeplicable que ha registrat la campanya convergent. A veure amb quina ocurrència ens sorprendrà properament”, ha conclòs."

OpenCourseWare: material educativo de acceso libre y gratuito [Pag. 1 de 2] | CONSUMER.es EROSKI

OpenCourseWare: material educativo de acceso libre y gratuito [Pag. 1 de 2] | CONSUMER.es EROSKI: "OpenCourseWare: material educativo de acceso libre y gratuito

Esta iniciativa pretende promover el acceso libre y sin restricciones a material educativo diverso

Basándose en los principios del software libre (por los cuales los programas son distribuidos y desarrollados de forma libre), el Instituto Tecnológico de Massachusetts, MIT en sus siglas en inglés, impulsó en abril de 2001 una iniciativa para poner en la Red todo el material educativo de algunos de los cursos más importantes desarrollados en su seno, bajo el nombre de OpenCourseWare."

John 'Maddog' Hall, presidente de Linux Internacional | CONSUMER.es EROSKI

John 'Maddog' Hall, presidente de Linux Internacional | CONSUMER.es EROSKI:

"John 'Maddog' Hall, presidente de Linux Internacional: 'Cuando empezamos sólo había unos miles de personas usando Linux; ahora son decenas de millones'"

CCOO de Catalunya - CCOO de Catalunya denuncia que el conseller Maragall incompleix ja el Pacte Nacional per a l'Educació i no es gasten els diners co

CCOO de Catalunya - CCOO de Catalunya denuncia que el conseller Maragall incompleix ja el Pacte Nacional per a l'Educació i no es gasten els diners compromesos - www.ccoo.cat:

"CCOO de Catalunya denuncia que la Conselleria d’Educació no està complint amb els compromisos establerts en el Pacte Nacional per l’Educació, ni està fent les inversions acordades. Aquesta situació d’incompliment dels compromisos es reitera amb el fet que el document de bases no recull els compromisos establerts en el Pacte Nacional.

Recull dels principals incompliments:

1. Servei Públic d’Educació

A.) El Contracte Programa, complementari al concert educatiu, és l’instrument perquè els centres privats concertats prestin el seu servei públic amb gratuïtat real i escolaritzin de manera equitativa als centres públics l’alumnat amb necessitats educatives específiques.

Cap dels 27 centres amb contracte programa ha escolaritzat gratuïtament el seu alumnat, encara que han abaixat les quotes, aproximadament, a la meitat del que era habitual.

Les Bases de la Llei d’Educació de Catalunya no recullen el contracte programa i, per tant,molt menys del seu desenvolupament i dels criteris de la seva aplicació comprometent, doncs, la gratuïtat real dels centres privats concertats.

B.) El pressupost destinat en la Memòria Econòmica per desenvolupar els contractes programa i per ajuts als centres concertats que escolaritzin alumnes amb necessitats educatives específiques els centres privats concertats pels anys 2006 i 2007 és de 14.147.044 €.

Les despeses realitzades pel Departament d’Educació en aquests dos anys ha estat de 6.720.775.24 €. Amb la qual cosa el Departament no ha satisfet 7.427.268,76 €.

Els centres privats que han subscrit el contracte programa, en la seva immensa majoria, manifesten que els ajuts realitzats pel Departament no cobreixen les despeses que es desprenen de les seves necessitats d’escolarització.

Tot i estant pressupostats 45.000 euros per realitzar un estudi econòmic sobre els mòduls del concert, no s’ha iniciat l’esmentat estudi.

En termes globals, el curs 2006-2007 els centres públics tenen escolaritzats el 15,9% d’alumnes estrangers i els centres privats concertats al voltant del 4,7%.

2. Participació i suport a les famílies

A.) En relació a la col•laboració de la conciliació de la vida laboral i la personal i familiar la Memòria Econòmica del Pacte té pressupostat 2.427.700 euros pels anys 2006 i 2007 per a subvencionar el servei d’acollida matinal.

El Departament ha realitzat una despesa de 1.625.000 euros, la qual cosa posa de manifest que no s’han gastat 802.700 euros.
B.) La Memòria Econòmica del Pacte té pressupostat 6.606.620€ (2006 i 2007) per subvencionar a les AMPA l’obertura dels centres al juny i al setembre.

La despesa ha estat de 3.755.000€. S’han deixat de gastar 2.851.620€

En les Bases no es menciona cap mesura que concreti desenvolupar en la conciliació de la vida laboral i personal i familiar.

C.) El Pacte proposa incrementar les beques de menjador escolar en un 100% en quatre anys i preveu una despesa de 45.100.600 euros en els anys 2006 i 2007.

El cost real, segons fonts del Departament, ha estat de 42.700.000 euros, per tant, és manifest que s’han deixat d’invertir 3.400.000 euros.

Les Bases no fa propostes per avançar en l’increment de beques de menjador.

D.) En la generalització del programa cooperatiu per reutilització de llibres de text el pressupost pel 2006 i el 2007 és de 15.228.000 euros.

El Departament, d’acord amb les seves dades, ha realitzat una despesa de 7.900.000 euros, amb la qual cosa s’han deixat invertir 7.328.000.

Les Bases no aborda aquest tema en cap dels seus apartats.

E.) En els anys 2006 i 2007 estan pressupostats 663.835 euros per suport i assessorament a activitats formatives i organitzatives de les federacions de pares i mares d’alumnes

Fins ara, però, no hi ha hagut cap actuació específica en aquest sentit.

3.Professorat i altres professionals de l’educació

A.) El Pacte contempla la incorporació i/o increment de professionals de l’educació diferents del professorat. En aquest sentit es va firmar un acord sindical amb el Departament d’incorporar 750 Tècnics d’Educació Infantil (curs 2007-2008) per intervenir en el cicle infantil de 3 a 6 anys.

El Departament ha incorporat 250 d’aquests professionals i, per tant, no ha complert el seu compromís en 500 Tècnics d’Educació Infantil.

Així mateix no ha contractat 65 auxiliars d’educació especial que s’havien compromès.

Les Bases no aborda la tipologia d’aquests professionals i de les seves funcions, tot i que es parla d’incorporar altres perfils professionals.

B.) L’impuls de programes d’innovació educativa és un els aspectes que el Pacte assenyala com element de la qualitat de l’educació. Pel seu desenvolupament es va signar un acord sindical amb el Departament de posar en marxa en el curs 2007-2008 550 d’aquests programes i amb la incorporació de 275 professors o professores i/o altres professionals.

En aquests moments, el Departament no ha incorporat al sistema educatiu els 275 professors o professores previstos per aquest concepte.

C.) Procés d’homologació de les condicions laborals i analogia retributiva.

Tot i que s’ha assolit un acord d’homologació retributiva que s’ha d’acabar el 2011, l’homologació de condicions de treball no ha començat. El professorat de la concertada fa dues hores lectives setmanals més que el de la pública a infantil i primària i 6 més a secundària.

D.) Els compromisos de negociació amb els agents socials no s’han complert pel que fa a:
- Salut laboral
- Desplegament funció pública a Catalunya
- Promoció professional i avaluació
- Promoció a la docència universitària
- Revisió de l’organització i funcionament dels centres públics
- Desplegament de l’autonomia de centres "

Campus-party Brasil

Decent Life Decent Work - Firme el Llamamiento a la Acción: Trabajo Decente para una Vida Decente (texto completo)

Decent Life Decent Work - Firme el Llamamiento a la Acción: Trabajo Decente para una Vida Decente (texto completo): "Firme el Llamamiento a la Acción: Trabajo Decente para una Vida Decente (texto completo) pdf | print | email
Thursday, 29 November 2007

This text is also available in other languages: English | Deutsch | Français | Português | Italiano | Român

El auge económico mundial no ha tenido necesariamente como efecto una mejora en el nivel de vida de la mayoría de la población en el mundo.

Además de un desempleo declarado significativo, muchos están subempleados o no cobran lo que les correspondería por el trabajo realizado. La mitad de la fuerza laboral mundial gana menos de US$2 al día. 12,3 millones de hombres y mujeres trabajan en condiciones de esclavitud. 200 millones de niños menores de 15 años trabajan en lugar de asistir a la escuela. 2,2 millones de personas mueren a causa de accidentes y enfermedades laborales cada año. La gente en países desarrollados y en desarrollo trabaja más por menos dinero, y cada vez son más las personas – mayoritariamente mujeres – que se ven obligadas a ganarse la vida en la denominada economía informal, sin protección social alguna ni derechos y con empleos precarios. Entre tanto, las empresas utilizan la amenaza de la subcontratación para reducir los salarios y eliminar ciertos derechos que costó mucho ganarse, como el derecho a la negociación colectiva y a la huelga. Los sindicalistas que combaten esta tendencia son despedidos, amenazados, encarcelados o incluso asesinados.

Sólo un sistema internacional basado en la solidaridad y el respeto de los derechos de la persona, consagrados en los convenios de Naciones Unidas y de la Organización Internacional del Trabajo (OIT) puede poner fin a estas tendencias. Exhortamos a nuestros gobiernos a que firmen estos convenios, los apliquen de forma urgente y sitúen el trabajo decente como un elemento central de sus políticas.

En julio de 2006, los gobiernos miembros del Consejo Económico y Social de la ONU adoptaron una Declaración Ministerial cuyo primer artículo indica que: “Estamos convencidos de la urgente necesidad de crear un entorno a escala nacional e internacional que propicie el logro del empleo pleno y productivo y el trabajo decente para todos como base del desarrollo sostenible”. Este llamamiento debe ir acompañado por la ratificación e implementación de las normas de la OIT, al tiempo que las agencias internacionales utilizan la nueva Guía Práctica de la ONU para la incorporación sistemática del empleo y el trabajo decente, como primer paso para fomentar una mayor coherencia política y convergencia para cumplir la promesa de Trabajo Decente para Todos.


Hay que empezar a cumplir estas promesas de inmediato.

Pensamos que el trabajo decente es un elemento esencial para erradicar la pobreza, mejorar las vidas de hombres y mujeres y permitir que las gentes vivan en paz y dignidad. Instamos por tanto urgentemente a los responsables políticos a:


1. Trabajo decente: Reafirmar la contribución de unos empleos estables y de calidad para el logro de una economía saludable y comunidades justas y equitativas, implementando estrategias inclusivas para un empleo pleno y productivo, incluso para aquellos que trabajan actualmente en la denominada economía informal y que necesitan derechos y justicia para defender sus intereses. Toda persona tiene derecho a trabajar, a unas buenas condiciones de trabajo, y a obtener ingresos suficientes para cubrir sus necesidades económicas, sociales y familiares básicas, un derecho que debería reforzarse mediante la aportación de salarios dignos y adecuados.

2. Derechos: Los derechos de los trabajadores/as a formar y afiliarse a sindicatos y a negociar colectivamente con su empleador son fundamentales para lograr el trabajo decente, y todas las organizaciones internacionales, los gobiernos y las empresas han de cumplir sus responsabilidades respetando los derechos humanos de los trabajadores y trabajadoras.

3. Protección social: Reforzar y ampliar la cobertura de la protección social garantizando el acceso a la seguridad social, las pensiones, las prestaciones de desempleo, la protección de la maternidad y los servicios sanitarios para todos. Cualquiera debería tener acceso a estos beneficios, incluyendo los trabajadores/as en la denominada economía informal.

4. Comercio: Cambiar las normas comerciales injustas y asegurarse de que los acuerdos comerciales se utilicen como un instrumento para lograr el trabajo decente, el desarrollo sostenible y el empoderamiento de los trabajadores, las mujeres, los desempleados y los pobres en todo el mundo. Deben incluirse en los acuerdos comerciales mecanismos vinculantes para la promoción y el reforzamiento del trabajo decente, incluyendo una referencia a las normas fundamentales del trabajo. Los gobiernos deben dejar de concertar acuerdos comerciales que perjudiquen a los pobres, creen desempleo y conduzcan a la explotación. Las reivindicaciones de las organizaciones de trabajadores/as y del resto de la sociedad civil deben ser escuchadas.

5. Deuda: Asegurarse de que las prioridades de las instituciones financieras internacionales incorporen preocupaciones sociales y medioambientales. Particularmente debe ponerse fin a las condiciones vinculadas a los créditos y al alivio de la deuda, que obligan a los países a desregular los mercados laborales, reducir el gasto público y privatizar servicios públicos a costa del acceso y la calidad de los mismos. Todos los proyectos financiados por estas instituciones tienen que respetar las normas fundamentales del trabajo en su implementación.

6. Ayuda: Asegurarse de que los gobiernos cumplan su compromiso de incrementar el nivel de ayuda oficial al desarrollo de los países ricos hasta que represente al menos el 0,7% del PIB. Una adecuada financiación para el desarrollo resulta esencial si queremos alcanzar los Objetivos de Desarrollo del Milenio de la ONU.

7. Migración: Asegurarse de que los trabajadores/as migrantes no sean explotados y que disfruten de los mismos derechos que el resto de los trabajadores/as, ratificando los Convenios de la OIT relevantes y la Convención Internacional sobre la protección de los derechos de todos los trabajadores migratorios y sus familias.

EuroNews : Gran manifestación en Ankara en defensa de la laicidad del Estado

EuroNews : Gran manifestación en Ankara en defensa de la laicidad del Estado: "Gran manifestación en Ankara en defensa de la laicidad del Estado

La decisión del parlamento turco de permitir el uso del velo en la universidad ha puesto en pie de guerra a la fuerzas laicas. Decenas de miles de personas se han congregado en el centro de Ankara para protestar contra una decisión que consideran que socava los cimientos sobre los que se alza la Turquía moderna. Es la segunda protesta de este tipo en una semana."

Video: Yes, we can.

En defensa de la alegría | PlataformaZP

En defensa de la alegría | PlataformaZP: "Ante las Elecciones Generales del 9 de marzo, los hombres y mujeres que suscriben este Manifiesto expresan públicamente su apoyo al Presidente José Luis Rodríguez Zapatero.

Porque en estos cuatro años al frente del Gobierno de España, Zapatero:

cumplió su palabra de retirar las tropas españolas de una guerra inmoral e injusta. Y ha recuperado una política internacional basada en la cooperación, el multilateralismo y la de defensa de los derechos humanos.

* ha acompañado los logros de la política económica con la mejora del bienestar de toda la ciudadanía.
* ha situado la defensa de la igualdad entre hombres y mujeres en el centro de la acción de su gobierno. ha promovido la ampliación de derechos civiles más importante de nuestra historia reciente.
* ha profundizado en un modelo de Estado plural dentro del marco de la Constitución.

Las mujeres y los hombres que suscribimos este Manifiesto hacemos público nuestro deseo de que el 9 de marzo la ciudadanía mayoritariamente vuelva a apoyar a José Luis Rodríguez Zapatero:

* Para que desde el Gobierno se mantenga una forma de hacer política basada en el diálogo, la búsqueda de acuerdos y el respeto a las instituciones democráticas.

* Para que la solidaridad siga siendo un eje de la acción de gobierno, y tengan continuidad las políticas sociales impulsadas en esta legislatura.
* Para que todas las personas, hombres y mujeres, tengan los mismos derechos y los mismos deberes. Para que ningún credo, opción política o grupo social goce de privilegios.
* Para que todos participen en el progreso de la sociedad, y nadie se vea excluido de sus logros.
* Para que el mundo siga mirando a España como un referente en la defensa de la paz y la solidaridad internacional.

Las mujeres y los hombres firmantes de este Manifiesto confiamos en la capacidad de la sociedad española para avanzar en paz y en libertad, sin tutelas ni imposiciones. Una sociedad que mira al futuro con esperanza, sin miedo y con la firme voluntad de no dar pasos atrás.

Desde la independencia y la pluralidad de ideas, con espíritu crítico, sin adhesiones inquebrantables, confiamos en José Luis Rodríguez Zapatero para seguir liderando este proyecto colectivo.

YouTube - Estamos con Zapatero

YouTube - Estamos con Zapatero

YouTube - Defender la Alegría

YouTube - Defender la Alegría

10 polítiques de futur.

Crear 350.000 nous llocs de treball, especial preocupació per la incorporació i qualitat del treball per a dones i joves.
Continuar augmentant el salari mínim, elevant-lo als 800 euros mensuals.
Augmentar les pensions, 200 euros les pensions mínimes.
Augmentar el permís de paternitat fins a les quatre setmanes. L'han utilitzat més de 33.000 homes.
Llei d'igualtat de trate i contra la discriminació per regular millor els delictes xenófobes i racistes. No deixar espais legislatius que permetin la discriminació entre individus.
Millorar la política de beques, també en formació professional i en el batxillerat. Salari per a formació professional.
Construcció d'habitatge protegit. Més de 50.000 habitatges protegits.
Desplegament ple de l'estatut amb les noves competències i buscant la eficàcia acostant les polítiques als ciutadans.
Nou sistema de finaçament. L'estat autonòmic ho requerix.
0,7% en cooperació al desenvolupament. Fa quatre anys era 0,2 del PIB i ara és el 0,5.

Dennis Kucinich quiere la verdad sobre el 11 de septiembre [Voltaire]

Dennis Kucinich quiere la verdad sobre el 11 de septiembre [Voltaire]: "Dennis Kucinich quiere la verdad sobre el 11 de septiembre

Dennis Kucinich, candidato demócrata a la presidencia de Estados Unidos, acaba de dar un paso decisivo. Después de anunciar su intención de crear un «Departamento de la Paz», al mismo nivel que el «Departamento de Defensa», Kucinich declaró que le gustaría que se abriese una investigación sobre lo que realmente sucedió el 11 de septiembre de 2001, al igual que una pesquisa sobre el incidente del B-52 de la base de Minot.
Dennis Kucinich ya había mencionado anteriormente la necesidad de crear una comisión investigadora sobre el 11 de septiembre, pero luego dio marcha atrás. Presionado por sus seguidores, se decidió en definitiva a retomar ese debate sin que se sepa a ciencia cierta si lo convertirá o no en uno de sus temas de campaña."

YouTube - Ellos irán a votar, ¿y tú? (I)

Lourdes Muñoz Santamaría

Lourdes Muñoz Santamaría: "Felicitats a totes!
El Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat el recurs que el PP va presentar contra la Llei d'Igualtat.
La sentència recalca que la paritat electoral que estableix la llei d'igualtat esta emparada per l’article 9.2 de la constitució, ja que no imposa una discriminació positiva a favor de les dones.
Argumenten: “Les llistes poden portar fins a una 60% d’homes o de dones i no obliguen a que un 60% siguin dones, lo que sí que hagués estat discriminatori”.
10 a 2, com deia aquest mati la Cadenar Ser, una golejada, 10 membres del Tribunal han avalat que la fórmula per promoure la paritat és plenament constitucional.
Es bo que la ciutadania sàpiga a quin PP estaria votant, el partit sempre s'ha oposat i s'oposa als grans avanços socials . Aquest ha estat l’intent del PP de boicotejar l'avanç que en aquesta legislatura hem volgut donar en matèria d'igualtat d'oportunitats.
La postura típica: igualtat? sí, però a mi que no m'afecti. Així han reaccionat els homes conservadors, sí teòric a la igualtat però si igualtat vol dir compartir el poder, llavors no. Dons la fórmula que havíem cercat és plenament constitucional:no menys del 40% ni més del 60% de cap dels dos sexes."

Església Plural - NOTA DE PREMSA D'ESGLÉSIA PLURAL

Església Plural - NOTA DE PREMSA D'ESGLÉSIA PLURAL: "Enviada als mitjans de comunicació el 31.01.2008

Enviada als mitjans de comunicació el 31.01.2008

POSICIÓ D’ESGLÉSIA PLURAL SOBRE LA NOTA DE LA COMISSIÓ PERMANENT DE LA CEE REFERIDA A LES PROPERES ELECCIONS GENERALS

Església Plural no compartim el pronunciament de la CEE perquè persegueix afavorir una determinada opció política i desqualificar les altres

La nota de la CEE és completament desafortunada i contribueix a la crispació quan destaquen com a risc els processos de reivindicació dels drets nacionals, descarten completament el diàleg amb els terroristes en el procés per aconseguir la pau i neguen el reconeixement de drets a col.lectius discriminats.

En canvi, en les seves recomanacions electorals no parlen de l’especulació urbanística i financera, les destrosses ecològiques, la implicació en les tensions bèl·liques mundials, ni la contribució al liberalisme econòmic que perpetua la pobresa i l’explotació.

Lamentem que aquesta nota, suau en les formes, tingui de rerafons seguir insistint en incidir des d’una determinada moral confessional en una societat laica i democràtica.

Si els catòlics seguíssim les recomanacions de la nota dels bisbes no tindríem més remei que votar en blanc o abstenir-nos la qual cosa és contradictòria amb la Doctrina Social de l’Església.

És positiu que demanin que cadascú actuï segons la seva consciència, però contrasta amb les indicacions subtils de vot que fan i amb els discursos recents. Tot plegat apunta que és una nota feta pensant més en les properes eleccions en la mateixa CEE que no pas en la cita la electoral per elegir el nou legislatiu espanyol.

La nota segueix en la línia que aquests darrers anys han mantingut el sectors més radicals de l’episcopat en el sentit d'abonar la tesi d'una estratègia per excloure l’Església de l’àmbit públic i donar a entendre una certa persecució del fet religiós.

La nota no pot amagar, tot i que intenta justificar-se, l’ansietat d’aquests sectors més reaccionaris de l’episcopat per seguir tutelant la societat, el punt número 7 de la nota n’és un clar exponent quan diu: “no es justo tratar de construir artificialmente una sociedad sin referencias religiosas, exclusivamente terrena, sin culto a Dios ni aspiración ninguna a la vida eterna”, i segueix, denunciant les suposades dificultats en l’estudi de la religió en les escoles i la lesió dels drets dels pares a escollir el tipus d’educació moral que han de rebre els seus fills. Serien més lliures els pares si s’imposés l’ensenyament de la doctrina catòlica?

Els altres temes que es tracten en la nota insisteixen en tots aquells aspectes que ha configurat el discurs del PP: el trencament de la solidaritat interterritorial, la oposició a tot diàleg amb ETA i el seu entorn polític per avançar vers la pacificació d’Euskadi, la llei de matrimoni entre homosexuals i fins hi tot el transvasament de l’Ebre surt reflectit en la nota. Tot plegat molt ambigu però suficient per mantenir la unitat de discurs amb aquella força política.

Demanem amb fermesa als bisbes catalans que es desmarquin d’aquesta nota i que no caiguin en el parany que s’amaga sota un llenguatge ambigu.

Els cristians hem de participar en la construcció d’una societat més justa i humana, compartint els valors i l’esperança derivats de la nostra fe amb diàleg sincer i voluntat de cooperació amb la resta de la societat. Mai la imposició, ni les actituds de prepotència o superioritat podran construir societats plurals.

És bona i necessària la participació de cristians i cristianes en les diferents opcions polítiques, així com la pluralitat de vot en funció de la sensibilitat social, política i moral de cada persona. Els dirigents religiosos han d’animar a la participació i al compromís social i polític i no afegir dosis d'intolerància i confrontació entre les diferents sensibilitats polítiques i contribuir a generar conflictes de consciència entre els fidels.

Església Plural

Barcelona, 31 de gener de 2008

Portada de Publico.

Estupenda portada del diario Público que recoge a la perfección en un resumen gràfico las consecuencias de una guerra no acabada. Letras en rojo, lógico. Bien grande la palabra MENTIRAS. Los personajes de la contienda y el sufrimiento humano, 150.000 muertos. ¿Cómo no recordar aquello de: Matas unos cuantos y te llaman asesino, matas miles y te llaman conquistador...?. Sí, allí aparecen los conquistadores de Irak, en nombre de la democracia y de la libertad. Cosas peores veremos. El siglo sólo acaba de empezar.

ACABEM AMB EL DOLOR INÚTIL

Comença la setmana amb la notícia que l’Audiència provincial de Madrid arxiva definitivament les impostures, mentides i badomies que la Comunitat de Madrid, presidida per Esperanza Aguirre, i el seu conseller de sanitat Lamela va dirigir contra el Dr. Luis Montes, ex coordinador d’urgències de l’Hospital Severo Ochoa de Leganés, a qui falsament es van atribuir sedacions irregulars. El tribunal ordena restituir el bon nom del Dr. Montes i retirar qualsevol al·lusió a mala pràctica mèdica. Hi volem contribuir des d’aquestes modestes línies. Però el mal ja està fet, i totes les persones han mort amb dolor en els últims tres anys, per culpa dels que van fer acusacions falses; el sofriment dels seus familiars per veure’ls patir és irreversible, ja no té marxa enrere. Com l’acomiadament encobert de 15 metges i metgesses i d’infermeres, als quals no se’ls va renovar el contracte. Per què tant sofriment? Per què tant desprestigi de la Sanitat pública? Una primera explicació la dóna el mateix Dr. Montes: una setmana després de la seva destitució i que es fes públic el cas a través dels mitjans de comunicació habituals del PP ( Cope, Mundo, etc), el govern de la Comunitat de Madrid va privatitzar l’hospital Puerta de Hierro, les cures pal·liatives de San Juan de Dios, i va anunciar la construcció de vuit hospitals públics amb gestió privada.

Els dirigents del PP com de costum miren cap a una altra banda quan són atrapats in fraganti. Intenten dir que ells no van acusar en fals i van parlar d’assassinats enfront d’unes humanitàries cures pal·liatives de malalts terminals. Però per sort tenim hemeroteques, tenim vídeos, i tenim memòria. I volem recordar, per saber que hem de votar i a qui no hem de votar. Perquè durant quatre anys hem hagut de sentir les mentides sobre els autors de l’11-M, i el dolor que les insídies van provocar a les víctimes que van sobreviure i als familiars dels 192 que van morir. Sobre el dolor de la pèrdua, hem viscut una legislatura en què una cavernícola oposició ha afegit dolor al dolor, manipulant les víctimes, contra el govern democràticament electe, fent servir el terrorisme com instrument electoral, i atacant tot el que era català amb l’afany de captar vots de la resta d’Espanya. Cada vegada que el seus dirigents obrien la boca només sabien insultar i degradar la persona del president Zapatero. Dia rere dia, fins que ens feien venir basques.

També està produint un dolor inútil les declaracions de la conferència episcopal que, sense recordar la frase evangèlica “Doneu al Cèsar el que és de Cèsar i a Déu el que és de Déu”, es dediquen a fer de portaveus del PP, sense recordar que l’Església és plural i que ells no la representen tota. D’aquesta manera, també estan produint un dolor innecessari a tots els seus fidels afiliats.

Malgrat tot, la crispació i l’angoixa que corria pels carrers de Madrid encara no havia arribat a la societat catalana. Però sembla que els generadors de dolor inútil no han acabat la feina. La societat catalana des de fa 25 anys ha aconseguit una convivència agradable entre les dues llengües oficials, i una immersió lingüística respectable per la llengua catalana, més vulnerable per l’extinció, amb la riquesa afegida que els nostres nois i noies acabaven l’ensenyament obligatori amb un raonable coneixement d’ambdues llengües, i esperem que ara, de tres. Doncs ara noves mentides electorals volen fer créixer rancúnies on hi havia respecte i integració. Serà veritat algun dia que qui sembra vents recollirà tempestats?

Ens pot estranyar que qui només vol el poder per posseir-lo i defensar els interessos econòmics propis i d’algunes minories faci servir el dolor sense cap escrúpol? No és estrany que intercanviem rols: antics polítics passen a consells d’administració de banca o de multinacionals (Rato- Aznar), mentre que membres extraordinàriament enriquits de l’empresa privada volen donar-nos lliçons de política (Pizarro). Tants intercanvis entre algunes grans empreses i un Partit Polític, ens deia el ROTO (no seran el mateix?). No ens estranya, doncs, no escoltar cap proposta política innovadora per part del PP. El conjunt d’agressions i desqualificacions està allunyant de forma greu la ciutadania de la política.

Hem d’allunyar la política que ha d’organitzar la nostra convivència del repartiment de càrrecs, i de fer servir els vots de la ciutadania com si els ciutadans fossin membres d’un consell d’administració que només espera que els reparteixin dividends. Però si els partits existents en els poders públics, com diu Miquel Caminal, “viuen de l’Estat i per l’Estat, s’haurà de tornar a inventar el partit polític com partit cívic, com formació política que sorgeix de la ciutadania i resideix en la ciutadania”.

Aquesta setmana, rica en reflexions polítiques, també hem llegit a Joan Subirats, que ens diu que “avui dia la política no s’acaba en les institucions ni en els partits polítics”. En la mateixa línia, el professor de Ciència Política va afirmar ahir dijous, a l’Àgora de CpC, que és millor buscar la política real a les pàgines de societat dels diaris, ja que el que hi ha a la secció de política és un altra cosa. Podríem afegir que els partits i les institucions són una condició necessària però no suficient per donar crèdit a la política i per oferir millors condicions de vida i treball. Cal no incrementar amb dolor inútil el que ja arribarà de forma natural.

Per això ens ha agradat l’article de Mark Hertsgaard, que reflexiona sobre la renúncia de Gore a tornar-se a presentar a la presidència dels Estats Units: “La lliçó que Gore sembla haver après de les seves derrotes a la Casa Blanca és que no n’hi ha prou amb exercir la presidència per propiciar un autèntic canvi, si es tenen en contra interessos poderosos (...) No n’hi ha prou amb ser president, ni amb ser persona íntegra. L’única manera de derrotar el diner organitzat consisteix a estar al costat de la societat organitzada, de la majoria organitzada”. Podem negar que ha creat amb la seva campanya un element de pressió de base social i ciutadana? Aquest és el nostre repte com organització cívico- política: respectant la presència institucional, crear condicions per la política dels canvis.

Carme Valls, presidenta de CpC

Article de Josep Borrell: "Europa davant del canvi climàtic" (El Periódico, 29.01.2008)

La Comissió Europea ha fet una autèntica filigrana per elaborar el seu pla sobre energia i canvi climàtic, presentat al Parlament Europeu reunit en sessió extraordinària. Però, així que el va exposar, les crítiques han plogut des de tots els sectors afectats. És normal que sigui així, ja que es tracta d'una proposta que implica un esforç considerable per a la societat i la indústria europees, i difícil de repartir entre països de forma eficaç i equitativa.
La proposta és el resultat de mesos de dures negociacions entre la Comissió i els estats membres que ara continuaran contra rellotge al Consell i el Parlament per aconseguir aprovar-la abans de les pròximes eleccions europees. Es tracta de definir com aconseguirà la UE reduir un 20% les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle el 2020 respecte de les del 1990 i augmentar fins al 20% la part de les energies renovables.
Quan aquest objectiu va ser adoptat pel Consell Europeu sota presi- dència alemanya, va ser presentat emfàticament com un gran moment de la construcció europea que ens donava el lideratge en la lluita contra el canvi climàtic. Però a l'hora de baixar de les muses al teatre, s'ha vist com és de difícil repartir esforços sense perjudicar la competitivitat de la indústria europea ni incórrer en costos que són socialment inassumibles.

La comissió xifra aquests costos en el 0,5% anual del PIB, cosa que equival a menys de mig euro diari per a cada europeu. Però, seguint les pautes de l'informe Stern, el cost de no fer res seria entre 20 i 40 vegades superior. La seva aplicació permetrà reduir les importacions de petroli i gas en 50.000 milions d'euros, el 0,3% del PIB, i posar en marxa un procés d'inversió innovadora generadora de creixement i feina que situarà Europa al capdavant de la transformació tecnològica necessària per afrontar l'economia del postpetroli.
La proposta de la Comissió implica donar un enorme impuls al des- envolupament de les energies renovables siguin de la mena que siguin. Això no vol dir que es deixi de comptar amb el carbó com a recurs energètic, que per a alguns països de l'Est continua tenint una gran importància. El paquet legislatiu proposat conté una directiva que dóna el marc jurídic necessari a les tecnologies de captura i emmagatzematge del CO.
Entre els aspectes més polèmics, i n'hi ha molts, de la proposta, en destaquen el manteniment de l'objectiu del 10% de biocarburants, el nou sistema d'assignació de quotes d'emissió i la forma d'evitar deslocalitzacions industrials cap a països menys compromesos en la lluita contra el canvi climàtic.
L'impuls als biocarburants ha estat objecte d'una intensa polèmica i molt criticat pels que consideren que el seu ús planteja problemes ambientals, provoca desplaçaments de la població i crea penúria alimentària. Però la Comissió ho ha mantingut per impulsar el desenvolupament dels biocarburants de segona generació, acompanyant-ho de criteris molt estrictes, de forma que només es puguin comptabilitzar els biocarburants que redueixin les emissions un 35% respecte als combustibles clàssics.
Les quotes d'emissió ja no seran assignades a la indústria pels estats --que en alguns casos ha tingut una conducta molt laxa, cosa que ha provocat l'enfonsament del preu de la tona de carboni en el mercat de drets d'emissió--, sinó que les fixarà a escala europea la Comissió. I ja no seran gratuïts: s'assignaran progressivament a través de subhastes que poden generar entre 25.000 i 50.000 milions d'euros anuals, part dels quals hauran de ser reinvertits en la transferència de tecnologia als països en desenvolupament.
Però aquests costos més grans poden afectar la competitivitat de la indústria europea. I en res ajudaria a la lluita contra el canvi cli- màtic que es deslocalitzés en altres països per seguir emetent des d'allà un diòxid de carboni amb efectes sobre l'escalfament atmosfèric que no depenen del lloc des d'on s'emetin. Prudentment, la Comissió es dóna un marge de maniobra per decidir d'aquí al 2011 què fer amb les indústries molt energívores i sotmeses a una forta competència internacional, en funció dels acords a què s'arribi per al període post-Kyoto, que comença el 2012.
Una de les solucions pot ser doncs l'aplicació d'un impost-carboni a les importacions per posar- les en igualtat de condicions amb la producció a Europa. Aquesta idea, perfectament raonable i defensada enèrgicament per França i el Regne Unit, ha acabat obrint- se pas, davant de les reticències dels que hi veien un retorn a la temptació proteccionista.

A Espanya, a més a més, l'afavoreix aquesta proposta. Incorpora molts dels seus plantejaments, en particular la consideració de la renda per càpita per repartir l'esforç, com a aproximació al criteri de població, que és, sens dubte, el més equitatiu. I el camí d'ajust a l'horitzó de l'any 2020 és menys exigent que el que es va negociar el 1997 per complir amb Kyoto.
Però, sobretot, aquesta proposta ha de tenir un efecte arrossegament sobre el comportament d'altres economies, sobretot les emergents, que augmenten acceleradament les emissions. Les de la Unió Europea són només el 14% de les mundials i, encara que les eliminéssim del tot, no resoldríem el problema. Però si nosaltres no fem tot el possible, encara ho faran menys els que viuen molt pitjor que els euro